El zamak és una aleació creada per la New Jersey Zinc Company al voltant de 1920. El seu nom és l'acrònim en alemany dels materials que el composen: Zink (zinc), Aluminium (alumini), Magnesium (magnesi) y Kupfer (coure).
És un material relativament barat per a usos industrials, ja que simplifica els processos productius, però no tant per a usos més minoritaris, com ara la bijuteria. El zamak es pot cromar i pintar, i el principal desavantatge que té és que l'exposició a altes temperatures juntament amb l'humitat el corrouen (agafa un aspecte intercristalí, similar a l'arena).
El zamak s'usa molt en el sector del ferratge, sobretot a causa del progressiu encariment de materials més habituals com el llautó.
També s'utilitza molt en el sector de l'automoció, sobretot en forma de peces de seguretat, cascases o bieles, entre d'altres. Les peces fabricades en zamak s'usen en components d'automòbils, construcció, electricitat, telefonia, juguetes, articles esportius, decoració i textil.
Darrerament s'ha posat de moda com a part de productes de bijuteria. Tot i no tenir el mateix aspecte que l'acer, té molts resistència i no s'embruta tant com plata. És molt habitual veure-ho forma part de polseres o collars de cuiro. Només s'aprecia una pèrdua de brillantor i de resistència a l'impacte amb el pas del temps, a temperatura ambient i, sobretot, en ambient humits.
